Infantil A

LA GARRIGA 1-1 VILANOVA

 

Gran partit el que es va viure aquest dissabte passat, també era un partit importantíssim per nosaltres per seguir lluitant amb el màxim de punts com a millors segons.

 

El partit comença amb una possessió aplastant de La Garriga, sabien al que jugaven i amb unes grans idees i posició tàctica, nosaltres anàvem com bojos darrere la pilota, fet que ens preocupava, estar defensant tota l’estona i amb la calor que feia podia fer que acabéssim molt cansats i no tenir forces a arribar a porteria. La Garriga va fer mal en dos jugades a l’esquena de la defensa, on una d’elles, el davanter de La Garriga xuta davant de Gerard que evita al gol amb una parada espectacular, els contraris no deixaven de pressionar i nosaltres només buscaven xuts des de fora l’àrea amb la incapacitat d’arribar a porteria.

 

A la segona part, després de la xerrada del vestuari, sabíem que si seguíem així seria molt difícil endur-nos la victòria, i de fet, després d’una primera part tan defensiva, en pocs caps cabia la possibilitat de que hagués un canvi radical del partit, però així va ser, el Vilanova va fer una segona part impressionant, dominant en tot moment, i va canviar l’amo del partit, amb un parell de canvis tàctics, més per posició que per jugadors substituïts, i amb més ganes de lluita, el Vilanova va morir fins al final. En el primer minut de la segona part el porter treu una pilota després d’un xut de Capi que acaba anant al travesser, poc després Gabri d’una jugada de córner, provaria un xut que novament al porter lluïa les seves habilitats, el Vilanova tenia la pilota tot al partit i La Garriga era incapaç de passar del mig del camp. En el minut 40, Sanju faria una definició excel·lent de vaselina al porter per avançar-nos al marcador.

 

El Vilanova segui i seguia, i en el minut 68 gaudiria de poder matar al partit amb u contra u, on el porter novament salvaria a l’equip visitant. En l’última jugada del partit arribaria un d’aquells gols que fan molt mal moralment, La Garriga sacaria de banda, i enganxaria un xut des del vèrtex de l’àrea i posaria la pilota a l’esquadra creuant el seu xut, d’un no res es va treure un d’aquells xuts que surten un de cada mil, i faria molt mal a l’equip.

 

Gran segona part la d’aquests nanos que van saber capgirar les ordres del partit i fer gaudir a l’espectador de tot el que venen aprenent durant dos anys.

 

Seguim lluitant com a segons per poder pujar de categoria!!!

 

   Dani Sabaté  

VILANOVA 8-0 LLERONA

  Partit molt assequible, es va dominar de principi a fi sense cap problema, l’equip va ser capaç de mantenir la tranquil·litat i la possessió de pilota en tot moment, vam ser encomanats pel ritme del rival en llargs períodes del partit i vam abusar a vegades d’individualisme. Ens vam anar a la mitja part amb un escàs 1-0 i donant una opció d’empat que Gerard va saber resoldre amb una bona parada. A la segona part vam sortir a solucionar el partit, i la gent de la banqueta amb un ritme més alt, i la baixada dels contraris en el físic va causar la desigualtat absoluta. 

Seguim sumant de 3 en 3 per seguir lluitant per pujar de categoria! 

  Gols: Sanju(3), Guillem(1), Adri(1), Prims(1),  Moya(1) i Corbera(1) 

 Dani Sabaté  

 

TORNEIG KOMM-MIT COPA SANTA INFANTIL A

 

Setmana Santa mogudeta i repleta de futbol pels nois del infantil A, ens presentàvem a un torneig internacional al Maresme que duraria 5 dies i 4 nits, una cerimònia de futbol amb la representació de diferents equips de països com són Itàlia, Algèria, Alemanya, Israel, Canadà,... i amb molts equips de diferents llocs de l’estat.

 

El torneig es dividia per edats des de SUB9 fins SUB19, on a cada categoria hi havien 4 grups amb 5 equips cadascun, els dos primers de cada grup passarien a quarts de final, i el guanyador de les tres eliminatòries es proclamaria campió del Torneig. Els partits consistien en 2 parts de 20 minuts, amb 4 possibles canvis cada equip.

 

El Vilanova li van tocar el J.S.D.A (Algèria), Poblenou (Catalunya), Xenia Pania Calcio (Itàlia) Vergerense Calcio (Itàlia).

 

El primer partits contra els algerians, ens enduríem la primera victòria, en un partit duríssim i molt intens, uns contraris amb molta picardia i excessivament durs. La primera part va començar amb un domini clar del Vilanova, buscant les esquenes dels centrals vam trobar un parell d’ocasions de gol, però no seria fins a les acaballes de la primera part, que Capi un xut des de més enllà de l’àrea faria un golàs que ens avançaria en el marcador. La segona part va ser més ajustada sense ocasions clares per cap dels dos equips, molt més física i de treball al mig del camp, on Ivan va fer un marcatge molt intens al seu mitja punta i home més perillós dels contraris.

 

El segon partit jugaríem contra el Vergerense, semblava l’equip més fluix del grup, però només vam poder treure un empat a 0, la fatiga i la mala sort no ens van permetre treure una victòria del segon partit. Una primera part on vam disposar de múltiples ocasions de gol, on una es va estavellar al pal, dues les va treure la defensa sota pals, i dos rebots morts a l’àrea les treia el porter amb excel·lents parades. La segona part, després de 20 minuts on el Vilanova va ser molt més superior, s’igualaria la balança, un extrem ràpid posaria en dificultats a la defensa, però Guillem com a lateral, Franky a les cobertures i en una ocasió Manu amb una parada, evitarien el gol contrari. El Vilanova per la seva part, va trobar un parell d’ocasions més sense sort, i el motiu que el partit fos tan curt i les necessitats de victòria, provocarien un desajust de l’equip amb un ritme esvarat.

 

El tercer partit contra el Poblenou, ens jugàvem la classificació a quarts de final, donats els resultats del dia anterior, la victòria certificava els segons de grup mínim, l’empat o la derrota ens suposava una carambola per poder passar. I com no va ser el partit més emocionant i viscut de grups, no podia haver estat més maco el partit contra el Poblenou. Començaria amb una possessió vilanovina, amb molta intensitat i amb un treball físic increïble, però tot i tenir un ritme i un joc molt més perillós, els visitants van saber trobar un 1 contra 1 davant el porter que posarien el 1-0 a favor. El Vilanova no es va donar per vençut i amb una gran jugada Sanju faria l’empat abans de la mitja part. Els nanos creien en la victòria, i seguien sent dominadors del partit i en una falta al minut 10 de la segona part, esclataria l’emoció amb un gran gol de Gamero de falta, després tocaria patir, on el Poblenou va donar un pas endavant degut a la necessitat de guanyar, i els nervis es van posar a flor de pell, quan el Poblenou a l’últim minut estavellava una pilota al travesser. La sort va estar del nostre costat i vam guanyar 2-1. El Vilanova passava a quarts en un torneig internacional!

 

El quart partit ens jugàvem el passar primer o segons de grup, vam jugar d’una manera diferent als partits anterior davant el Xenia Pania Calcio, un cop certificat el pas a quarts, vam voler jugar com sabem i no tan esvarats per la necessitat de victòria, vam tocar molt la pilota i amb molt de coneixement, tot i que massa toc que no generàvem ocasions en atac, els italians posarien el primer gol amb una engaltada magistral des de fora l’àrea. A la segona part el Vilanova va sortir molt més directe i va disposar de dos xuts molt perillosos que resoldria el porter contrari, fins que Adri amb una engaltada increïble va estavellar la pilota a la creueta i la pilota al baixar tocaria la línia, després d’això el Xenia va aprofitar una pilota darrere les esquenes de la defensa per posar el 2-0 i un contraatac mortífer on un davanter amb una gran jugada faria dos retalls amb un xut on posaria la pilota a l’esquadra.

 

Un cop passat a quarts els nanos estaven molt contents en com transcorria el torneig, tenien ganes de les semifinals i ho anaven a donar tot. Ens tocava el Santzurtzi (Bilbao), el filial de l’Athletic de Bilbao, volíem les semifinals i vam anar a per totes, el Vilanova va dominar la primera part va mostrar molt més joc que els contraris, que només xutaven la pilota buscant el davanter i on el Vilanova poques opcions donava ja que mostrava una intensitat molt alta. La primera part es va resoldre sense opcions clares, però un Vilanova superior, ja en la segona part les forces s’igualarien, i va ser un partit de molts nervis sense opcions clares, la més clara seria a favor nostre després d’un córner, on van haver-hi un parell de rebots a l’àrea petita que no vam saber finalitzar. El partit acabaria amb empat i aniríem a la loteria de penals.

 

Els penals, sempre injustos per un dels dos equips, en aquest cas van ser injustos per nosaltres, però si això era poc, l’àrbitre en aquest cas encara ens va indignar més la eliminatòria. El Vilanova fallaria el segon penal i en el quart, Martí Serrano pararia el quart, però quan semblava igualada la tanda de penals, l’àrbitre va ofuscar-nos a tots fent repetir el penal, pel fet que Martí es mogués a sobre de la línia, fet legal en el futbol i fet que els dos porters van exercir en tots els penals corresponents, Santzurzi es va endur l’eliminatòria a penals davant la nostre indignació davant l’àrbitre, que va evitar la igualtat en la tanda i el possible pas a semifinals. Tot i la cara de tontos que se’ns va quedar vam felicitar als rivals, que en tot moment van felicitar-nos al finalitzar el partit i l’equip vilanoví va sortir del camp aplaudit per l’afició del Vilanova com la del Santzurzi.

 

El torneig de la nostre categoria SUB14, el va guanyar Plus Ultra (Múrcia) que va eliminar al Santzurzi a semifinals a penals, i el Sants a la final també a penals.

 

Va ser un gran torneig, però més que això una gran estada de tot l’equip, on sempre quedarà en tots nosaltres tots aquests records ara ja inoblidables, que hem viscut durant 5 dies, i les grans estones fora del camp també, amb grans somriures que han fet de nosaltres una gran pinya i que sempre sempre voldrem retornar al passat en aquest únic i magnífic torneig que hem viscut junts.

 

Gràcies als nois pel magnífic comportament, als pares per tota l’ajuda donada durant aquest i que tan han viscut amb nosaltres partit a partit, i en especial al Jim, ajudant les 24 hores pels entrenadors, i supporter número 1 a dins la banqueta durant aquests dies.

 Dani 

+

 

 

 

LA LLAGOSTA 0-1 VILANOVA

Partit molt emocionant el que es va viure aquest diumenge passat, dos equips que lluitaven per la segona plaça i intentar pujar com a millor segon, va tenir les característiques d’un partit físic, treballat i marcat per detalls de qualitat.

 

Va ser el Vilanova qui va portar el pes del partit durant els primers 25 minuts, sabíem com fer mal a La Llagosta i com havíem d’actuar en defensa, en l’acte ofensiu vam tenir un mig del camp molt treballador on es va veure un gran esforç físic, amb dos tres tocs volíem arribar al nostre punta enganxat al seu lliure i unes bandes obertes que no tindrien problema alhora del fora de joc, pel fet que ells jugaven amb lliure i tres defenses. En la defensa sabíem des del primer moment que el perill ens arribaria en pilotes llargues a un extrem molt ràpid, que vam saber tapar des d’un bon inici i va passar desapercebut durant tot el partit, i en les pilotes parades que és on ens van poder fer mal.

 

Vam saber trobar dos ocasions clares de gol ben ràpidament en grans jugades per la banda, per on més ens agrada, on Sanju li pararia la pilota la portera i a Prims se li aniria fregant el pal en la ocasió més clara, però poc després en el 15, en una diagonal de Sanju, s’aniria per la banda i retallaria a dos contraris per finalitzar amb gol. Estàvem mantenint un gran nivell de futbol des del porter fins al davanter, i vam tenir una nova ocasió amb un xut llunyà de Moya, però al minut 25 vam acusar l’esforç i el constant càstig del sol, va provoca que afluixéssim els últims 10 minuts, on els visitants van donar un pas endavant trobant-se amb una doble ocasió de gol seguida que va acabar amb dos travessers, després d’una falta i el seu respectiu rebot. Vam finalitzar la primera part amb avantatge el marcador però amb 35 minuts per endavant molt intensos i exhausts.

 

La segona part va ser una tònica més física, no tant de possessió tot i que, vam disposar de claríssimes ocasions de gol, Dani en dues vegades i Adri amb un xut llunyà, també Sanju amb un xut que els contraris treurien sota pals. Els contraris amargats en el joc on només van poder traspassar la defensa una sola vegada, on Leo va solventar amb una segada com a últim home, van intentar-ho amb pilotes parades constantment, però en cap d’aquestes van fer perill. El partit va finalitzar amb un 0-1 final, molt merescut i treballat.

 

Seguim lluitant per l’ascens de categoria, objectiu que portem perseguint des de la primera jornada, i no hi hauria res millor que aquesta gran recompensa per aquests nanos que porten treballant tan i tan, sense dubte, la millora en el joc s’està demostrant i volem acabar la lliga guanyant tot el que queda.

 

 Dani Sabaté

VILANOVA 10-0 SANT FOST

Partit senzill el que es va viure aquest cap de setmana passat, i és que ens enfrontàvem davant d’un equip de la part baixa de la taula, però vam saber afrontar el partit com s’hauria de fer sempre, amb les ganes de guanyar i aprofitar aquestes ocasions per millorar la qualitat individual i col·lectiva, va faltar quelcom d’espenta defensiva alhora de voler la pilota, però la pressió tàctica feia que els contraris no tinguessin cap possibilitat de fer cap jugada en atac, en cap moment del partit, novament per segon partit consecutiu, no només deixàvem la porteria a 0, sinó que no vam deixar-los gaudir de cap ocasió.

En la part ofensiva tot i que va faltar una mica de moviment en la part de dalt de l’equip, vam saber treure suc de la gran major part de les ocasions a favor, i veure alguna que altre jugada magnífica i gols espectaculars que ajuden a agafar confiança per aquest cap de setmana, contra una difícil Llagosta que lluita amb nosaltres el possible ascens de categoria.

Gols: Sanju(4), Dani(2), Prims(2), Adri(1) i Xavi(1)

 Dani Sabaté