Aleví A

 

Lliça d'Amunt 1-4 Alevi D

Partit disputat a Lliça d'Amunt, equip de la zona baixa de la taula, on el llarg de la temporada haviem tingut problemes davant aquesta tipologia d'equips.

El nostre equip va sortir amb les ideas molt clares, sabent que fer en tot moment amb la pilota i fent un bon treball sense pilota.

El fet d'avançar-nos aviat al marcador ens va donar confiança per a fer un partit molt complert davant l'ultim classificat de la lliga.

Vam crear moltissimes ocasions, però només vam convertir 4 en gol mentres l'equip local en va tenir suficient amb una per fer un gol.

Animem a tot l'equip a seguir treballant en la mateixa linia i amb la mateixa actitud.

 

Rubén i Jordi Alsina

SANTA EULALIA 2- 2 ALEVÍ A 

Partit disputat en el municipal de Santa Eulalia de Ronçana davant prop d’uns 60 espectadors.

Partit intens, disputat i ben jugat per part del nostre equip, qui deixant de banda els primers minuts de partit, va portar en tot moment el pes del match.

Considerem que el resultat final, no s'ajusta o no fa realment justícia al que es va veure sobre el terreny de joc, tenint en compte la bona imatge en línies generals que va mostrar la plantilla durant l'encontre. El partit, s'iniciaria amb una primera fase de tanteig per part dels dos conjunts, essent els locals qui incomodarien una mica més amb aproximacions a l'area visitant, qui acabaria controlant be les accions per part de la defensa.

El partit començaria a trencar-se amb un gol afortunat dels blanc i verds a la sortida d'un corner, fent entrar la pilota directament després de tocar el pal llarg de la nostre porteria, posant així el 1 a 0 al marcador. Només uns minuts més tard i després d'una aproximació del Santa Eulalia en les inmediacions de la nostre àrea, l'àrbitre decretaria finalment falta a la frontal a l interpretar falta en l'entrada realitzada. El free kick, impactaria en la barrera defensiva, canviant per complet la trajectòria inicialment marcada, despistant així el nostre porter i suposant el 2 a 0. Això va suposar un cop psicològic pel nostre equip, que havia vist com el rival s'avançava per partida doble fruit d'accions afortunades i no de jugades d mèrit. A més, erem consicents que les accions de perill que vam gaudir, no vam estar encertats en la finalització. Però amb una de les aproximacions realitzades, l'acció acabaria en corner que magistralment executat en curt i després duna centrada i rematada precises i amb la potència necessària, l'equip retallaria distàncies en el marcador, fent pujar el 2 a 1.

L'equip va empenyer el rival prop de la seva porteria a mesura que passaven els minuts i va gaudir d'ocasions clares per a poder capgirar el marcador, però no seria fins després d'un xut de mitja distància que el porter rival no va saber blocar, que la pilota morta dins l'àrea, seria aprofitada pel nostre equip per rematar a plaer i posar així l'empat i resultat definitiu del partit.

L'equip va mostrar-se superior al seu rival en pràcticament totes les facetes del joc, però vam pagar novament la manca d'encert en els metres finals, i les petites desconexions que presenta l'equip en la construcció del joc entre la defensa i la davantera i que ens impedeix generar major quantitat de jugades de perill.

Seguirem treballant fort per començar a sumar de 3 la propera setmana.

 

Enric Medina i Ferran Pericas

 

 

ALEVÍ A (3)  - (5) MOLLETENSE

Partit complicat el que vam tenir aquesta setmana davant un Molletense que va posar de manifest el per què està considerat un dels ferms i clars candidats a pujar de categoria.

Considerem que el nostre equip, va realitzar un partit molt seriós en línies generals, tot i que la qualitat i potencial dels jugadors rivals, va desnivellar la balança al seu favor. La inspiració dels jugadors molletencs, sumat als errors no forçats que vam concedir en zones compromeses del terreny de joc, van complicar en gran mesura, les possibilitats d’equilibrar inicialment un marcador, que ben aviat ja es mostraria contundent al reflexar un imponent 0 a 3.

La iniciativa i el control del partit era clarament dels visitants, tal com esperàvem i havíem previst, per tal d’explotar les nostres qualitats jugant amb espais per davant i tancant les seves incursions, especialment pel centre –zona on es mostren més actius i perillosos-.  Malgrat, la prevenció i les indicacions tàctiques ofertes als nostres jugadors, els errors propis en moments on l’equip restava en fase ofensiva i per tant, regalant espais al buscar generar amplitud i profunditat en el joc amb pilota, va ocasionar que el rival en la seva recuperació, aprofités els espais, que finalment ens condemnarien contra un rival que en tot moment, va mostrar un potencial ofensiu implacable que es traduïa en perill a cada una de les seves arribades.

El partit va mostrar dues cares ben diferents de l’equip, durant els primers dos quarts, pràcticament va ser un monòleg dels visitants, però sortosament pels nostres interessos, la moneda giraria a l’aire i canviaria les tornes a partir del tercer quart, on el nostre equip aconseguiria el més complicat, entrar novament en el partit.

L’equip es va estirar a partir del tercer quart i en una bona internada per banda esquerre, aconseguiria forçar un corner que perfectament executat al primer pal, acabaria trobant el gol en una certera rematada picada de cap, sumant així el primer gol local del matí.

Aquest gol, representaria un punt d’inflexió dins del partit, ja que l’efecte que va produir pel nostre equip va ser totalment revitalitzant i ens va donar la força i esperances necessàries per a seguir lluitant per tal d’inquietar la porteria rival. Va ser un cop psicològic pel Molletense que malgrat conservava encara una distància força amplia en el marcador, va quedar anímicament tocat al veure com progressivament els nostres jugadors, inclinaven cada cop més el camp prop de la seva porteria, amb més presència i intimidació ofensiva. Exemple d’aquesta dinàmica, arribaria poc després en una gran incorporació per banda de l’equip,  que aconseguiria forçar una falta prop de la línia de banda que seria magistralment executada, fent entrar la pilota per l’escaire de la porteria molletenca i posant un esperançador 2 a 3 al marcador. L’equip creia en les opcions reals d’empatar, però uns minuts després i quasi de forma successiva, una suma d’errors col·lectius, trobarien la resposta immediata dels de Mollet, que farien el quart gol, fent evident una gran capacitat de desequilibri i definició.

Però encara quedaven molts minuts per jugar-se i el nostre equip, va demostrar orgull, amor propi i adn competitiu al no baixar mai els braços i seguir apretant en tot moment al rival, amb cap, amb cor i amb una solidaritat en el treball realitzat per tots els jugadors de manera encomiable. El premi a la perseverança, arribaria novament fruit d’una incursió per banda esquerre on una mesurada centrada, seria rematada en anticipació al primer pal trobant en un primer moment el cos del porter, qui al no poder blocar la pilota, la va deixar morta a l’interior de l’àrea, essent ràpidament rematada a gol per l’equip, deixant el marcador en un ajustat 3 a 4. Malgrat la superioritat que havia mostrat durant el partit el Molletense, el nostre equip va demostrar que el partit no s’acaba fins que l’àrbitre ho decreta i que estava disposat a vendre ben cara la seva derrota. Havíem estat superats durant moltes fases del partit, però vam saber patir, aixecar-nos, jugar les nostres armes i competir, demostrant una gran capacitat de treball, sacrifici i generositat en les accions.

Quedaven pocs minuts pel final i la consigna tècnica era clara, tocava fer un pas endavant, arriscar i anar a tomba oberta a comprometre al rival en la pressió per trobar l’empat. Fruit del risc d’obrir espais i del mèrit dels jugadors rivals, arribaria el definitiu 3 a 5 ja pràcticament sobre el xiulet de l’àrbitre. Finalment, l’electrònic marcaria un 3 a 5 en un partit amb molts subpartits i amb una lliçó més per aprendre i seguir creixent i millorant com equip.

 

Enric Medina i Ferran Pericas

 

 

UE SANT CELONI 1 - 2  ALEVÍ A

Gran partit de l'equip en un camp i davant d'un dels equips més complicats de la lliga, especialment quan encara els seus partits com a local. El partit s'ha mostrat igualat des del començament, amb alternatives pels dos equips que es trobaven molt més còmodes i perillosos en les transicions ofensives, atacant els espais lliures. L'equip s'ha mostrat profund en les incorporacions per banda, amb determinació en les seves accions i amb capacitat per patir quan el rival inclinava més el camp i es feia més present prop de la nostra porteria. A destacar l'aportació de tots els jugadors de la plantilla, mantenint en tot moment el grau de sacrifici i treball que requeria el partit i mostrant la personalitat suficient per afrontar un partit que s'ha acabat decidint en favor nostre per petits detalls.
A destacar, que hem gaudit d'ocasions clares per haver incrementat la diferència en el marcador, però ens ha mancat claredat en els metres finals, ja sigui en la definició davant el porter rival o bé en realitzar l'última passada per poder deixar sol al company desmarcat enfront del porter. Malgrat això, l'equip ha sabut frenar les embranzides rivals amb bona col·locació, intensitat i mantenint la pilota. Cada canvi d'orientació realitzat, es convertia en oxigen per l'equip i castig pel rival que es desgastava progressivament en les seves basculacions.
Un cop més, l'equip ha creat força perill a pilota aturada, tant en serveis de corner com també en l'execució de faltes laterals i frontals, on únicament ens ha faltat aportar un plus de presència i determinació per acabar de finalitzar les accions en gol.
Respecte als aspectes a millorar, destaquem les pilotes que hem perdut en zona perillosa o compromesa, especialment en la fase de sortida de pilota quan el rival ens pressiona, així com la falta de moviment sense pilota, per oferir diferents opcions de passada al posseïdor de la pilota. L'equip pateix petites desconnexions durant el partit que cal anar minimitzant.
Més enllà del resultat favorable d'avui, volem quedar-nos amb el treball immens que han fet els nostres jugadors, amb sacrifici, solidaritat, serietat i també qualitat en el seu joc. Ens queda un llarg i complicat camí per a seguir aprenent tots junts, però amb l'actitud mostrada avui, podrem anar sempre amb el cap ben alt a qualsevol camp i sentir-nos orgullosos del treball realitzat i de la imatge oferta per l'equip. Aquest es el camí a seguir, no ens conformarem i treballarem encara més dur, perquè creiem en aquests jugadors i en el que poden oferir.
Enric Medina i Ferran Pericas

ALEVÍ A 4-4  EC GRANOLLERS

Camp Municipal de Futbol de Vilanova del Vallès, davant prop d’unes 90 persones

 

En línies generals considerem que vam fer un partit força pobre, tenint en compte les expectatives i potencial que té l’equip, mostrant una imatge de poca fiabilitat i seguretat manifestada en diferents accions de l’encontre.

Durant els primers compassos, malgrat no dominar clarament la pilota, vam mostrar gran perill en les aproximacions realitzades, que es van materialitzar en els dos primers gols de l’equip.

El “punch” de l’equip, per moments maquillava la manca d’encert en la combinació, els dubtes en la sortida de pilota o els moviments descoordinats de l’equip en fase ofensiva. Vam errar de manera reiterada passades fàcils sense cap risc, ni oponent que pogués dificultar l’acció, regalant així la pilota a un rival amb les idees molt clares en fase ofensiva. Vam patir molt sense pilota, perquè no vam saber llegir el moment adient per anar a la pressió del jugador rival posseïdor de la pilota i al arribar tard a l’acuit, el rival trencava fàcilment la nostra pressió, aprofitant així el desequilibri, per arribar amb perill a les proximitats de la nostre porteria. A més a més, en un parell de gols rivals, però especialment en el segon gol encaixat, la sort ens va donar l’esquena en un tir bombejat des de la línia de banda que es va enverinar a l’aire, fent una paràbola imparable que acabaria fent entrar la pilota pel pal llarg.

No era el dia de l’equip i per tant, no posarem cap excusa. No ens sortien les coses, ni ens sentíem còmodes, ni inspirats en el desenvolupament del nostre joc, però no estàvem disposats a rendir-nos sense intentar-ho fins al final i en aquest apartat, l’equip va mostrar caràcter i competitivitat fins que l’àrbitre va decretar el final del matx .

Per un cúmul d’errors propis i infortunis, l’equip es va veure perdent 2-4 i malgrat el cop psicològic que això suposava, l’equip va aconseguir treure forces, no es va rendir i amb rauxa i orgull, va empatar el partit, més amb el cor que amb el cap, per firmar finalment un empat que segurament, va ser el resultat més just, després del que va passar sobre el terreny de joc.

Aprendrem dels errors comesos, treballarem per a que es repeteixin el mínim possible i ens seguirem exigint per a millorar cada entrenament i cada partit. La lliga es llarga i anirem a més.

 

 

ENRIC MEDINA I FERRAN PERICAS