TORNEIG DE SETMANA SANTA DE VALLÈS VISIÓ A MONTMELÓ

(ANAVÈM COM ALEVÍ)

-Primer partit: 10:35 Contra el Lourdes.

-Segon partit: 12:55 Contra el Parets.                                      PARTITS DE 30’

-Tercer partit: 16:30 Contra el Montmeló.

-8é i 7é puesto: 12:30 del Divendres Contra el Cardedeu.

 

El primer partit era com bé diu a dalt a las 10:35 contra el Lourdes. Un primer quart d’hora dels nens increïble, en que al ser Benjamins i jugant amb gent més gran i amb més categoria els vam plantar cara, en que les tres primeres ocasions de perill les va fer el Vilanova amb un joc increïble contra un Lourdes amb molt més físic que el meus nens. Però malgrat de un primer gol que el jugador del Lourdes se el va emportar amb la má el Lourdes es va pujar a dalt i així va ser faltaven 10 minuts, i ja els nens no van aguantar el ritme de partit dels 20 min, i el Lourdes va saber-ho aprofitar, i així va ser 6 a 0, però dir que en cap moment ens van pasar per sobre al ser tots de segon any, e inclús el entrenador del Lourdes en va felicitar per la gran feina que van fer els xavals i sobretot per les maquines del equip que tinc.

 

El segon Partit va ser contra el Parets, un rival tant físic com el Lourdes però així va ser, el Vilanova va sortir a per el partit i així va ser, el Vilanova no deixava arribar el Parets a cara porteria, i així va ser, el Vilanova en tot el partit a dalt de la porteria contraria però no acabàvem de definir a cara porteria i de un contraatac ens van marcar el primer, però el Vilanova no va llençar la tovallola i així va ser, quin GOLAS va marcar el Aleix Barba de falta, per tota la escaire. Va ser emocionant, el entrenador del Parets estaba desquiciat al veure que un equip de dos anys més petits que el seu equip el i plantava cara i tenia més la possessió que un Aleví i veia que ningú dels meus nens s’arronsava amb ningun. El partit va acabar amb empat, però es van tindre que fer penaltis per en cas de empat de si empatéssim en la classificació general pues passes el que guanyes en penaltis, i així va ser, primer penaltí tirat per el parets Sergio Queipo la toca pero acaba dins la xarxa, el segon penaltí tirat per Aleix Barba li va parar el porter, i si marcaven el parets ja passaven directament però quin Paradon de Sergio Queipo, la gent de organització i el entrenador del Parets es va quedar amb la boca oberta, era casi imparable el gol, i va treure una ma.. però bueno desprès Serrano marcava el penaltí i anàvem empats, però el parets va ficar el últim i nosaltres el últim el vam fallar. Un punt per el Vilanova. Increïble el partit que es va veure! Un altre cop la organització ens va felicitar del gran benjamí que hi ha al Vilanova.

 

El tercer partit va ser contra el Montmeló a las 16:30.  Ens enfrontàvem amb un gran equip, i aquí va ser en que els primers 5 min eren per el Vilanova, però no vam poguer definir un altre cop però ja els últims 25 min van ser per el Montmeló un equip superior a nosaltres com a físic i com a força i així va ser. 7 a 0 però el Vilanova en cap moment tampoc va tirar la tovallola, vam seguir forts i jugant com ho estàvem fent.

 

El següent dia divendres, ens enfrontàvem amb el Cardedeu a las 12:30. Dos parts de 25 min. Quin espectacle, quin joc, i amb quina intensitat tots van sortir. Malgrat que anàvem perdent 1 a 0, no vam tirar la tovallola i així va ser, com ens vam repassar el Aleví del Cardedeu, jo flipava i per dins plorava, per que no m’esperava el joc que van donar en aquest últim partit, i així va ser Roger barba de un molt bon pase de Marc Molist que en aquesta jugada es va lesionar va marcar un golas i empatàvem en el marcador, però al marcar, estava emocionat, per que va vindre a mi directament a dedicar-me’l i en va abraçar. Tot i així seguíem igual i al començar la segona part un altre cop Roger Barba marca un gol olímpic, i un altre cop tornava  a la banqueta amb tot el equip abraçar-me i a celebrar el gol i un altre cop m’emocionava. I a final del partit Pablo Leandro marcava el tercer amb un golas per tota la escaire.  Al acabar el partit en vaig emocionar tant que ja en van caure les llàgrimes, no només per el gran partidas que vam fer sinó, per que només el veure que els nens al veure que estava sol, en van estar ajudant en tot moment, i sobretot tots es van portar com autentiques persones i això els i agreixo un monton. I agrair-lis per las dedicacions a mi del gols que a mi això en va matar de emoció!

 

Conclusió: Agreir els pares del equip del Benjamí A , tant com el Benjamí C que en tot moment van donar ànims els nens i també a mi, i Agreïr i felicitar a tots els meus nens per el gran torneig que van fer, de que al ser dos anys mes grans que ells, es van plantar en perdó amb “dos collons” i donar la espectacle que van donar no te mèrit! Una paraula només Increïble. I també donar les gràcies per l’ajuda a Sergio, Pulido, Oriol, Bernat, Roger i Eric. I Felicitar al Montmeló per la gran organització que va haver en tot el torneig. 

Totes les imatges a la Galeria, fes clic aqui!!