ALEVÍ A (3)  - (5) MOLLETENSE

Partit complicat el que vam tenir aquesta setmana davant un Molletense que va posar de manifest el per què està considerat un dels ferms i clars candidats a pujar de categoria.

Considerem que el nostre equip, va realitzar un partit molt seriós en línies generals, tot i que la qualitat i potencial dels jugadors rivals, va desnivellar la balança al seu favor. La inspiració dels jugadors molletencs, sumat als errors no forçats que vam concedir en zones compromeses del terreny de joc, van complicar en gran mesura, les possibilitats d’equilibrar inicialment un marcador, que ben aviat ja es mostraria contundent al reflexar un imponent 0 a 3.

La iniciativa i el control del partit era clarament dels visitants, tal com esperàvem i havíem previst, per tal d’explotar les nostres qualitats jugant amb espais per davant i tancant les seves incursions, especialment pel centre –zona on es mostren més actius i perillosos-.  Malgrat, la prevenció i les indicacions tàctiques ofertes als nostres jugadors, els errors propis en moments on l’equip restava en fase ofensiva i per tant, regalant espais al buscar generar amplitud i profunditat en el joc amb pilota, va ocasionar que el rival en la seva recuperació, aprofités els espais, que finalment ens condemnarien contra un rival que en tot moment, va mostrar un potencial ofensiu implacable que es traduïa en perill a cada una de les seves arribades.

El partit va mostrar dues cares ben diferents de l’equip, durant els primers dos quarts, pràcticament va ser un monòleg dels visitants, però sortosament pels nostres interessos, la moneda giraria a l’aire i canviaria les tornes a partir del tercer quart, on el nostre equip aconseguiria el més complicat, entrar novament en el partit.

L’equip es va estirar a partir del tercer quart i en una bona internada per banda esquerre, aconseguiria forçar un corner que perfectament executat al primer pal, acabaria trobant el gol en una certera rematada picada de cap, sumant així el primer gol local del matí.

Aquest gol, representaria un punt d’inflexió dins del partit, ja que l’efecte que va produir pel nostre equip va ser totalment revitalitzant i ens va donar la força i esperances necessàries per a seguir lluitant per tal d’inquietar la porteria rival. Va ser un cop psicològic pel Molletense que malgrat conservava encara una distància força amplia en el marcador, va quedar anímicament tocat al veure com progressivament els nostres jugadors, inclinaven cada cop més el camp prop de la seva porteria, amb més presència i intimidació ofensiva. Exemple d’aquesta dinàmica, arribaria poc després en una gran incorporació per banda de l’equip,  que aconseguiria forçar una falta prop de la línia de banda que seria magistralment executada, fent entrar la pilota per l’escaire de la porteria molletenca i posant un esperançador 2 a 3 al marcador. L’equip creia en les opcions reals d’empatar, però uns minuts després i quasi de forma successiva, una suma d’errors col·lectius, trobarien la resposta immediata dels de Mollet, que farien el quart gol, fent evident una gran capacitat de desequilibri i definició.

Però encara quedaven molts minuts per jugar-se i el nostre equip, va demostrar orgull, amor propi i adn competitiu al no baixar mai els braços i seguir apretant en tot moment al rival, amb cap, amb cor i amb una solidaritat en el treball realitzat per tots els jugadors de manera encomiable. El premi a la perseverança, arribaria novament fruit d’una incursió per banda esquerre on una mesurada centrada, seria rematada en anticipació al primer pal trobant en un primer moment el cos del porter, qui al no poder blocar la pilota, la va deixar morta a l’interior de l’àrea, essent ràpidament rematada a gol per l’equip, deixant el marcador en un ajustat 3 a 4. Malgrat la superioritat que havia mostrat durant el partit el Molletense, el nostre equip va demostrar que el partit no s’acaba fins que l’àrbitre ho decreta i que estava disposat a vendre ben cara la seva derrota. Havíem estat superats durant moltes fases del partit, però vam saber patir, aixecar-nos, jugar les nostres armes i competir, demostrant una gran capacitat de treball, sacrifici i generositat en les accions.

Quedaven pocs minuts pel final i la consigna tècnica era clara, tocava fer un pas endavant, arriscar i anar a tomba oberta a comprometre al rival en la pressió per trobar l’empat. Fruit del risc d’obrir espais i del mèrit dels jugadors rivals, arribaria el definitiu 3 a 5 ja pràcticament sobre el xiulet de l’àrbitre. Finalment, l’electrònic marcaria un 3 a 5 en un partit amb molts subpartits i amb una lliçó més per aprendre i seguir creixent i millorant com equip.

 

Enric Medina i Ferran Pericas