VILANOVA DEL VALLÉS, C.F. “C  5-4  BIGUES, C.E. “C”

 

El passat dimecres, dia 22 de gener, l’aleví “C” de Vilanova del Vallès va jugar el partit aplaçat contra el Bigues. Tot i els malentesos del club i el no avís amb temps del corresponent partit, aquest es va poder jugar. Això va ser possible gràcies al compromís i esforç dels pares i mares per agrupar els nens amb 10 minuts i portar-los al camp.

 

Entrant en detall únicament de temes futbolístics, el partit va estar trencat durant la major part del temps, sense control d’uns i altres. Va ser un joc d’anades i tornades, sense passar gaire pel mig camp, és a dir, amb transicions ràpides amunt i avall. Tot i així, pel resultat final no ens va anar malament del tot, ja que varem poder guanyar. Però, cal destacar que el Bigues, en les ocasions que l’equip va estar trencat (degut als espais interlineals que es van deixar), ens podria haver causat força mal, ja que a davant tenien un jugador bastant ràpid i que amb espais era molt perillós.

 

El Vilanova va saber portar el partit de començament a final. Va saber contraposar-se al marcador advers de la mitja part i remuntar-lo. Això va ser possible al gran esforç, motivació i ganes de fer bé les coses dels jugadors. M’agradaria destacar el gran treball defensiu que es va fer fins al final.

 

També, volem remarcar que va ser un partit on ens va costar molt tenir la pilota i intentar-la jugar, ja que el Bigues feia una pressió intensa a ¾ de camp per no deixar-nos jugar amb facilitat. Tot i així, en les ocasions que el Vilanova va combinar, va aconseguir trobar espais i causar perill. Ambdós equips, pel que es va poder veure, ens agrada jugar la pilota des del darrere i recuperar-la ràpid un cop s’ha perdut, encara que no sempre doni resultats.

 

Per acabar, tot i que no ens agrada parlar gaire dels àrbitres, la seva actuació va deixar que desitjar. No va xiular dos possibles gols “fantasmes” i va xiular un penal en contra molt dubtós. Per una banda, cal reconèixer que amb la poca il·luminació del camp, el reflex de l’aigua i la poca visibilitat de les línies es feia molt difícil decidir si la pilota havia entrat o no. Per altra banda, crec que el penal va ser una càrrega legal i on l’àrbitre va entendre que el jugador es desentenia de la pilota. Tot i això, al final del partit, agrair el detall de l’àrbitre de voler dialogar les situacions dubtoses i acceptar les observacions i criteris de tercers.

 Jordi